Resum
INTRODUCCIÓ
Les intervencions assistides amb cavalls (IAC) disposen d’evidència científica que corrobora els seus efectes en diversitat de patologies que afecten la dimensió física o emocional, tant en edat adulta com pediàtrica. Tot i així, son escasses les evidències en el context oncològic, fet pel qual no es disposa de dades suficients per validar la seva eficàcia i seguretat.
OBJECTIU
El propòsit d’aquesta tesi és determinar la seguretat i eficàcia de la intervenció assistida amb cavalls aplicada a dones amb càncer de mama, i a més, identificar els efectes i mecanismes implicats en aquesta.
MÈTODE
Un total de 8 dones diagnosticades de càncer de mama no metastàsic i que van finalitzar el tractament de quimioteràpia i/o radioteràpia en els dos últims mesos van participar en un programa de IAC de 8 sessions de duració i de freqüència setmanal. Per valorar els efectes de la IAC es va utilitzar una metodologia mixta. D`una banda, es va avaluar la qualitat de vida abans i després de la intervenció mitjançant l`escala EORTC i es van comparar aquests resultats amb els obtinguts a partir d`un metaanàlisi que va avaluar el canvi de qualitat de vida en grups de pacients de càncer de mama que no havien rebut cap intervenció. D`altra banda, les pacients van emplenar un diari personal mentre feien la IAC i, a més, una vegada finalitzada la mateixa, van participar en un grup focal. Per identificar els mecanismes a través dels quals la IAC pot exercir-ne l`efecte terapèutic, es va dur a terme un grup focal amb cinc psicooncòlogues.
RESULTATS
L`estudi de metodologia mixta amb grup control aporta dos grups de resultats: (1) la metodologia quantitativa mostra que la IAC té efectes amb rellevància clínica i significació estadística en les dimensions física, emocional i social de l`EORTC, i produeix una disminució de la fatiga, l`insomni i els efectes secundaris del tractament. Així mateix, la IAC millora la perspectiva de futur i la imatge corporal; (2) la metodologia qualitativa reafirma els resultats quantitatius mitjançant la informació obtinguda en els diaris i el grup focal. A més, suggereix que el contacte amb la natura i la relació amb el cavall poden ser elements que, juntament amb altres, formen part del mecanisme terapèutic subjacent a la IAC. El grup focal amb expertes en psicooncologia planteja que la IAC pot incloure diferents elements que determinen l`efecte terapèutic, com ara l`exercici físic, l`expressió emocional, el mindfulness i la teràpia d`acceptació. A més, l’acció d’aquests elements terapèutics estaria modulada i potenciada pel contacte amb la natura i pel vincle amb el cavall.
CONCLUSIONS
La IAC té un efecte positiu en la dimensió física que permet una disminució de la fatiga, dels efectes secundaris i dels símptomes associats al pit; i un efecte positiu en la dimensió emocional, reduint la simptomatologia ansiosa i depressiva, i millorant la imatge corporal i la perspectiva de futur. Pel que fa als mecanismes terapèutics de la IAC, sembla que comparteix components amb altres tipus d`intervencions per a pacients oncològics com són: l`exercici físic, l`expressió emocional, l`exposició i la teràpia d`acceptació, però posseeix altres mecanismes propis i exclusius que potenciarien els anteriors com són el contacte amb la naturalesa i la relació que s`estableix entre la persona i el cavall. Com a conclusió general, podem dir que la IAC, aplicada per professionals de la salut experts en aquesta i coneixedors de la malaltia oncològica, és una teràpia segura i útil per a pacients de càncer de mama que han finalitzat el tractament, per la qual cosa és pertinent oferir-la com a una opció més, ja que el seu efecte és comparable al d`altres estratègies terapèutiques que s`han mostrat eficaces.