OLIVÉ FERRER, M CARMEN 08-07433 616846865 - olivecarmina@ub.edu (e.100) Otros : Infermera; Doctora en Ciències Infermeres per la Universitat de Barcelona (2012). Màster Universitari en Ciències infermeres per la Universitat Rovira i Virgili (2008). Bachelor in nursing per la Hogeschool Zeeland, Holanda (2004); Graduada Superior en Ciència i Mètode en Infermeria per la Universitat Rovira i Virgili (2003).
Professora titular d`Escola Universitària a l`Escola d`infermeria de la Universitat de Barcelona des de 1993, actualment Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Experiència laboral anterior a l`Hospital de tercer nivell Prínceps d`Espanya de l`Hospitalet de Llobregat des de 1974 fins a la incorporació a la Universitat el 1990.
Línies d`investigació desenvolupades lligades a la globalització, l`educació superior, la docència i a nivell clínic les malalties emergents i les malalties cròniques, amb el gènere com a perspectiva transversal en tots dos àmbits. A l’actualitat Aprofundiment en la conceptualització infermera i el desenvolupament disciplinar, la història de la infermeria i la docència a infermeria.
Publicacions i aportacions a congressos dels resultats de les diferents investigacions i projectes en esdeveniments nacionals i internacionals (Portugal, Brasil, Veneçuela i Cuba). Aquesta tesi planteja la vivència de persones afectades de Fibromiàlgia, malaltia crònica de difícil maneig clínic, des d’una perspectiva Infermera i adoptant la investigació qualitativa com a paradigma d’investigació. S’ha fet Observació Participant (OP) a contextos clínics i contextos socials i s’han fet un total de 18 Entrevistes en Profunditat Obertes (EPO) a homes i a dones amb FM, a familiars, a polítics i a professionals.
L’objectiu general de l’estudi és indagar en els significats de l’experiència viscuda al voltant del diagnòstic i les perspectives de vida de persones amb FM, amb la finalitat d`elaborar estratègies per a una millor cura infermera.
L’anàlisi mitjançant unes ulleres infermeres graduades amb els models de Merle Mishel i Boykin i Shoenhofer, entre d’altres, i partint de les narratives, ens permeten la mirada Infermera en una malaltia crònica que genera dolor i malestar en els diferents espais i contextos de vida.
Com a conclusions remarcar el trencament vital que suposa, per a les persones afectades i el seu entorn, la malaltia, tot i que aconsegueixen valorar l’experiència vital amb pèrdues i guanys, pèrdues per a la dificultat en el dia a dia per a homes i dones, en les tasques de la llar, la vida en família i de parella, el treball i les relacions socials; guanys en la presa de consciència de qui són, del que tenen, del nou valor que atorguen a cada moment, a les relacions familiars i amistats, a la possibilitat que han tingut de fer coses que d’altra manera no hagueren fet. Es percep malestar, frustració i conflictes en les relacions de cura i tractament. L’associacionisme és valorat, tot i que hi ha qui prefereix desenvolupar-se en altres contextos, es parla que a les associacions hi podrien participar professionals amb una actitud desinteressada. El diagnòstic diferencial, un tractament individualitzat i unes cures infermeres professionals esdevenen essencials per a una adaptació harmònica. El tractament es fa segons prescripció mèdica i hi ha forta adherència. Mostren un fort interès per mantenir-se actives i només el cansament i el dolor les fan desistir en les activitats tant personals i de lleure com socials i de treball. El temps es viu de manera particular i es pensa poc en el futur. Aquesta tesi planteja la vivència de persones afectades de Fibromiàlgia, malaltia crònica de difícil maneig clínic, des d’una perspectiva Infermera i adoptant la investigació qualitativa com a paradigma d’investigació, fent un disseny d’etnografia enfocada. S’ha fet Observació Participant (OP) a contextos clínics i contextos socials i s’han fet un total de 18 Entrevistes en Profunditat Obertes (EPO) a homes i a dones amb FM, a familiars, a polítics i a professionals.
L’objectiu general de l’estudi és indagar en els significats de l’experiència viscuda al voltant del diagnòstic i les perspectives de vida de persones amb FM, amb la finalitat d`elaborar estratègies per a una millor cura infermera.
L’anàlisi interpretatiu i simultani al marc teòric i treball de camp ha estat dinàmic i complex, adoptant ulleres infermeres graduades amb els models de Merle Mishel i Boykin i Shoenhofer, entre d’altres, i partint de les narratives i notes de camp, ens permeten la mirada Infermera en una malaltia crònica que genera dolor i malestar en els diferents espais i contextos de vida.
Com a conclusions remarcar el trencament vital que suposa, per a les persones afectades i el seu entorn, la malaltia, tot i que aconsegueixen valorar l’experiència vital amb pèrdues i guanys, pèrdues per a la dificultat en el dia a dia per a homes i dones, en les tasques de la llar, la vida en família i de parella, el treball i les relacions socials; guanys en la presa de consciència de qui són, del que tenen, del nou valor que atorguen a cada moment, a les relacions familiars i amistats, a la possibilitat que han tingut de fer coses que d’altra manera no hagueren fet. Es percep malestar, frustració i conflictes en les relacions de cura i tractament. L’associacionisme és valorat, tot i que hi ha qui prefereix desenvolupar-se en altres contextos, es parla que a les associacions hi podrien participar professionals amb una actitud desinteressada. El diagnòstic diferencial, un tractament individualitzat i unes cures infermeres professionals esdevenen essencials per a una adaptació harmònica. El tractament es fa segons prescripció mèdica i hi ha forta adherència. Mostren un fort interès per mantenir-se actives i només el cansament i el dolor les fan desistir en les activitats tant personals i de lleure com socials i de treball. El temps es viu de manera particular i es pensa poc en el futur.
Pel que fa a aportacions d’aquesta investigació podem parlar de la mirada global i complexa que fa de la vivència de la FM; el constatar que les persones afectades mostren un gran interès per ser protagonistes de les seves vides i mantenir-se actives en els diferents àmbits, també en el laboral; dir que les infermeres hi són poc visibles i, quan hi són, estan representades per un rol delegat i tradicional, manifestant que una atenció infermera centrada en els significats de l’experiència, i que utilitza la narrativa, va més enllà de la patologia i afavoreix que la persona cuidada esdevingui protagonista de la seva vida com és el desig que manifesten. Pel que fa als professionals mèdics representen els més visibles del sistema salut. El col·lectiu afectat diu que els necessita, i diferencia aquells que els comprenen i ajuden d’aquells que els desqualifiquen; el col·lectiu de persones afectades te la percepció que quan es cataloga algú de FM qualsevol queixa s’associa a la malaltia, podent passar desapercebudes altres alteracions senzilles o greus; les associacions cobreixen necessitats específiques que les administracions obliden, es planteja la possibilitat de participació professional sempre i quan tinguin una actitud de servei desinteressada, mostren una forta consciència de temporalitat, es gaudeix de les coses petites i dels moments sense crisis i es pensa poc en el futur.
Pel que fa a propostes adoptar models infermers centrats en la persona que rep els cuidatges, contemplar la narrativa com instrument per a la coneixença de l’altra i els fenòmens al voltant de la salut i la vida, treballar de manera inter-poli-trans-disciplinar contemplant un diàleg fluït i incorporar el compromís social i polític en la salvaguarda de les necessitats globals de salut. Si
Pérez Giménez,Gemma 31756 615253184 - gperezg@fhag.es (e.100) Otros : Las enfermedades crónicas constituyen un importante problema de salud en todo el mundo, debido especialmente al envejecimiento de la población que conduce inevitablemente al aumento de personas con enfermedades crónicas. Estas afecciones, son la principal causa de mortalidad en todo el mundo, produciendo limitaciones importantes en la calidad de vida y el estado funcional de las personas que las padecen. Además, muchas de las personas enfermas crónicas se hallan en una situación de complejidad, es decir que, entre otras características, padecen diversas patologías al mismo tiempo, con una alta probabilidad de estar mal controladas, realizan una alta utilización de los servicios de urgencias y consumen un elevado número de fármacos.
Ante esta situación el sistema de salud requiere una transformación. La gestión de casos de enfermería puede constituir una forma de atención eficaz.
Esta tesis pretende desvelar si la gestión de casos, dirigido a pacientes crónicos complejos y centrada en la atención enfermera, puede ofrecer una atención adecuada a las necesidades de las personas con enfermedad crónica contribuyendo, además, a la sostenibilidad del sistema sanitario.
Para ello se han planteado como objetivos principales: comparar la frecuentación hospitalaria en un grupo de pacientes con pluripatología del Hospital General de Granollers, entre el año anterior a ser incluidos en el programa de gestión de casos del paciente crónico complejo de medicina interna y al finalizar el primer año de su inclusión y describir y analizar, desde la perspectiva del paciente, las vivencias e implicaciones que representa padecer una enfermedad crónica avanzada y compleja.
La metodología utilizada ha sido cuantitativa, con un diseño preexperimental, para medir la frecuentación hospitalaria, y cualitativa, desde la perspectiva fenomenológica interpretativa, para profundizar en la experiencia de la cronicidad. Los sujetos de estudio han sido todos los pacientes crónicos que han sido incluidos en el programa de gestión de casos al paciente crónico complejo de Medicina Interna del Hospital General de Granollers, desde su inicio hasta el momento de iniciar la investigación (2009-2013). Las variables de estudio han sido sociodemográficas, conocimientos de la enfermedad y habilidades de cuidado y frecuentación hospitalaria, además de la percepción de los pacientes respecto a su experiencia en relación al padecimiento de una patología crónica y en cómo los dispositivos sanitarios inciden sobre su calidad de vida.
Los resultados han puesto de manifiesto que la frecuentación hospitalaria de los enfermos estudiados ha disminuido significativamente después de ingresar en el programa de gestión de casos y que los pacientes manifiestan que desde que son atendidos por este modelo sienten que son los protagonistas de su proceso de salud-enfermedad, ha mejorado su calidad de vida y su capacidad de autoeficacia.
A la luz de estos resultados y dado que este es un estudio exploratorio, se ve conveniente continuar en la investigación sobre la efectividad y la eficiencia de programas de enfermería de gestión de casos con diseños más potentes.
Palabras Clave: gestión de casos, enfermera de práctica avanzada, programa de gestión de crónicos, enfermedad crónica, paciente crónico complejo, cronicidad, frecuentación, pluripatologia, comorbilidad, fragilidad, calidad de vida, MPOC, ICC. Si
5
Universitat de Barcelona (e.110) Otros : Donació d`Isabel Pera i Fàbregas, 17-3-2015
6
Jané Checa, Mireia (dir. i coord.) (e.100) Universitat de Barcelona (e.110)
7
Chirveches Pérez, Emi 028387 636853289 - echirvi@hotmail.es (e.100) Otros : La Sra. Emi Chirveches Pérez és Doctora i Màster Oficial en Lideratge i Gestió en Infermeria per la Universitat de Barcelona, i Diplomada en Infermeria des de l’any 1988.
Actualment treballa com a infermera d’investigació a la Unitat clínico-epidemiològica del Consorci Hospitalari de Vic, col•labora amb la Universitat de Vic i és Membre del Consell Consultiu Assessor d’Investen. Anteriorment havia treballat a l’àrea quirúrgica del Consorci Hospitalari de Vic (1988-2001) i havia estat Delegada d’Osona del COIB (2005-2012).
Des de l’any 2001 lidera una línia de recerca sobre cures de pacients quirúrgics i ha participat com a investigadora en diferents projectes subvencionats unicèntrics i multicèntric. Els resultats obtinguts de les investigacions han estat difosos en diferents fòrums científics i han estat publicats. Objetivo: Identificar el tipo de cuidados que prestan los cuidadores informales de pacientes intervenidos de cirugía abdominal en el Consorcio Hospitalario de Vic (Barcelona), comparar la carga que suponen estos cuidados en las diferentes fases del proceso quirúrgico (preoperatorio, transición del hospital al domicilio, convalecencia y; conocer las repercusiones del cuidar sobre su salud. Metodología: Estudio observacional longitudinal con una sola cohorte de cuidadores informales no remunerados y mayores de edad, de pacientes con patología quirúrgica abdominal. La muestra se obtuvo de manera consecutiva y no probabilística, entre Febrero de 2011 y Marzo de 2012. Las variables estudiadas fueron: características sociodemográficas de los cuidadores informales y de los pacientes, cuidados que presta el cuidador informal y repercusiones sobre su estado de salud según el cuestionario ICUB97-R y la taxonomía NOC. Se realizó un análisis estadístico descriptivo bivariado y multivariado de todas las variables, obtenidas durante el ingreso, el alta y la convalecencia domiciliaria. Resultados: Se incluyó una muestra de 317 cuidadores y pacientes quirúrgicos. La mayoría de los cuidadores eran mujeres casadas, con una edad media de 52,9± 13,7 años y no tenían experiencia previa como cuidadoras (99,9%). Los pacientes tenían un edad media de de 64,1 ± 14,9 años, el 51,1% eran hombres, el 10,1% eran dependientes antes de la intervención quirúrgica y el 48,3% presentaban un diagnóstico de neo Si
8
Ramió Jofre, Anna 011678 678022479 - aramio@santjoandedeu.edu.es (e.100) Otros : Diplomada en Infermeria (1983), llicenciada en Antropologia Social i Cultural (1997) i doctorada en Sociologia per la Universitat de Barcelona (2005).
Des de l’any 1990, exerceix com a professora titular a l’Escola d’Infermeria de Sant Joan de Déu i investiga a la Universitat de Barcelona. Les línies de recerca prioritàries s’orienten en temes de professionalització infermera, valors i ètica professional i espiritualitat.
Actualment imparteix docència sobre metodologia de la recerca qualitativa al Grau d’Infermeria i als màsters i postgraus de l’Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Deu i és membre de la Comissió Redactora per a l’elaboració del Codi Deontològic d’Infermeria de Catalunya. La presente investigación sociológica se centra en la compresión de la práctica enfermera actual, a través del estudio de los valores y actitudes profesionales. Las actitudes y valores profesionales, se articulan de forma confieren e identidad al colectivo enfermero. La aproximación que se realiza escualitativa de carácter descriptivo e interpretativo. En la población de estudio la muestra es intencional formada por 21 enfermeras y 5 enfermeros. Instrumento de medida: entrevista en profundidad sobre las trayectorias profesionales. El análisis se realiza con la aguda del programa informático atlas TI versión 2.3.
La trayectoria profesional se inicia en el contexto social, y personal que influye en la decisión de iniciar la profesión enfermera. El proceso de socialización es la segunda etapa de la tractorearía enfermera. La tercera etapa profesional se centra en los primeros años de ejercicio profesional. Finalmente la cuarta etapa de la trayectoria profesional corresponde a la experta profesional.
Los resultados de la presente investigación con tanta la practica enfermera actual, en España y Cataluña esta basada en dos valores fundamentales: actruismo y dignidad humana. Y otros valores, emergentes en el seno del colectivo profesional. Estéticos, igualdad, libertad, justicia y verdad.
Al inicio del siglo XXI la profesión enfermera mantiene rasgos profundización
que en las décadas estudiadas es progresivo singular y potente. Es positivo constar que el proceso expectativa. Si
