Rubiés Prat, J. (dir.) (e.100) Universitat Autònoma de Barcelona (e.110) Usese por: ( Curso de Perfeccionamiento Professional Aparato Digestivo ;
4) Otros : Bibliografia
2
Rubiés Prat, J. (dir.) (e.100) Universitat Autònoma de Barcelona (e.110) Usese por: ( Curso de Perfeccionamiento Professional Aparato Digestivo ;
5) Otros : Bibliografia
3
Domínguez de Rozas, J. M. (e.100) Universitat Autònoma de Barcelona (e.110) Otros : Bibliografia Curs de postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona
4
Fundació Institut Català de l’Envelliment (e.110)
5
Fundació Institut Català de l´Envelliment (e.110) Otros : Bibliografia Amb la col·laboració del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales i l´IMSERSO
6
ROIG ESTER, HELENA 654085880 - HELENAROIG@EUIT.FDSLL.CAT (e.100) Otros : GRADUADA EN INFERMERIA ESCOLA CREU ROJA TERRASSA
LLICÈNCIADA EN ANTROPOLOGIA
MASTER EN RECERCA UAB
ACTUALMENT PROFESSORA ESCOLA UNIVERSITARIA INFERMERIA I TERÀPIA OCUPACIONAL TERRASSA. El trabajo de investigación que se está desarrollando en el marco del programa de los estudios de Doctorado en Educación, pretende evaluar los factores que influyen en los profesionales de enfermería durante el período de su primer año de incorporación al mundo laboral.
El paso del mundo universitario al mundo laboral suele ser uno de los momentos más esperados para cualquier persona, pero al mismo tiempo esta nueva etapa se vive en muchos casos con cierta inseguridad y estrés debido al desconocimiento del contexto que le espera de inmediato y el cambio de rol que éste significa.
La profesión de enfermería tiene un papel muy relevante en la sociedad cuyo objetivo es cuidar de las personas, familia y/o comunidad. Si a este objetivo le añadimos los nuevos retos generados por los cambios que se producen en la sociedad a los que deberán enfrentarse los recién graduados en enfermería, no es raro llegar a pensar que los estudiantes de enfermería experimenten en su transición al mundo laboral sentimientos de duda y desánimo.
Esta etapa de transición suele ser más intensa durante los primeros 12 meses de experiencia laboral. En ella se sitúan los estudiantes de enfermería y enfermeras recién graduadas que muestran durante estos primeros meses inseguridad, dificultad para hacerse cargo de la situación, se rigen por reglas y acostumbran a trabajar por imitación.
Asimismo, el comienzo de esta nueva etapa laboral plantea grandes retos a los nuevos profesionales que a su vez experimentan algunos obstáculos para poder integrar y aplicar toda la formación recibida a lo largo de sus estudios universitarios. Por este motivo, existe la necesidad de identificar qué elementos son responsables de impedir que los profesionales de enfermería transfieran -o apliquen- correctamente sus competencias a este nuevo puesto de trabajo y, de este modo, facilitar la etapa de transición a las nuevas enfermeras.
La transferencia de la formación puede definirse como `el grado en que los participantes aplican y generalizan de manera eficaz los conocimientos, habilidades y actitudes aprendidas a lo largo de la formación en el lugar de trabajo y que se mantienen durante un cierto período de tiempo` (Baldwin y Ford, 1988, p.63). Este proceso es necesario e indispensable para que la formación sea de utilidad.
De este modo, entendemos por transferencia de la formación en los graduados de enfermería, la aplicación de manera efectiva y continua en el lugar de trabajo de las competencias adquiridas a lo largo del grado universitario que los ha preparado para dicha profesión.
En el contexto de enfermería, aparecen diversos factores tanto a nivel individual, del contexto y del diseño de la formación que pueden influir en la transferencia de las competencias. Sin embargo, estos factores se han identificado a partir de las percepciones y experiencias tanto de los nuevos graduados como de profesionales con gran experiencia laboral, pero no hay estudios empíricos que evidencien que estos factores también se dan en la transferencia de lo aprendido en el grado universitario al puesto de trabajo durante este primer año de inserción profesional.
El presente trabajo se centrará en evaluar los factores que favorecen y/o dificultan la transferencia de la formación universitaria de los nuevos profesionales de enfermería de Cataluña. No
7
Universitat Autònoma de Barcelona (e.110)
8
Universitat Autònoma de Barcelona (e.110)
9
López Domènech, Elena 08-058704 633582923 - elena.lopezdom@gmail.com (e.100) Otros : Graduada en Infermeria (UB). Màster en Infermeria de Pràctica Clínica Avançada (UB). Màster en Assaigs Clínics (U.València). Màster en Infermeria Oncològica (UB). Postgrau en Infermeria Oncològica (UB). Docent col·laboradora en: Grau Infermeria de la EUIT, Màster en Intervencions assistides amb cavalls U. de Girona, Màster en Benestar i Salut (UB). Co-fundadora i presidenta de l`entitat ambCAVALLS. Infermera referent d`assaigs clínics fase I de l`Institut Català d`Oncologia de Badalona. INTRODUCCIÓ
Les intervencions assistides amb cavalls (IAC) disposen d’evidència científica que corrobora els seus efectes en diversitat de patologies que afecten la dimensió física o emocional, tant en edat adulta com pediàtrica. Tot i així, son escasses les evidències en el context oncològic, fet pel qual no es disposa de dades suficients per validar la seva eficàcia i seguretat.
OBJECTIU
El propòsit d’aquesta tesi és determinar la seguretat i eficàcia de la intervenció assistida amb cavalls aplicada a dones amb càncer de mama, i a més, identificar els efectes i mecanismes implicats en aquesta.
MÈTODE
Un total de 8 dones diagnosticades de càncer de mama no metastàsic i que van finalitzar el tractament de quimioteràpia i/o radioteràpia en els dos últims mesos van participar en un programa de IAC de 8 sessions de duració i de freqüència setmanal. Per valorar els efectes de la IAC es va utilitzar una metodologia mixta. D`una banda, es va avaluar la qualitat de vida abans i després de la intervenció mitjançant l`escala EORTC i es van comparar aquests resultats amb els obtinguts a partir d`un metaanàlisi que va avaluar el canvi de qualitat de vida en grups de pacients de càncer de mama que no havien rebut cap intervenció. D`altra banda, les pacients van emplenar un diari personal mentre feien la IAC i, a més, una vegada finalitzada la mateixa, van participar en un grup focal. Per identificar els mecanismes a través dels quals la IAC pot exercir-ne l`efecte terapèutic, es va dur a terme un grup focal amb cinc psicooncòlogues.
RESULTATS
L`estudi de metodologia mixta amb grup control aporta dos grups de resultats: (1) la metodologia quantitativa mostra que la IAC té efectes amb rellevància clínica i significació estadística en les dimensions física, emocional i social de l`EORTC, i produeix una disminució de la fatiga, l`insomni i els efectes secundaris del tractament. Així mateix, la IAC millora la perspectiva de futur i la imatge corporal; (2) la metodologia qualitativa reafirma els resultats quantitatius mitjançant la informació obtinguda en els diaris i el grup focal. A més, suggereix que el contacte amb la natura i la relació amb el cavall poden ser elements que, juntament amb altres, formen part del mecanisme terapèutic subjacent a la IAC. El grup focal amb expertes en psicooncologia planteja que la IAC pot incloure diferents elements que determinen l`efecte terapèutic, com ara l`exercici físic, l`expressió emocional, el mindfulness i la teràpia d`acceptació. A més, l’acció d’aquests elements terapèutics estaria modulada i potenciada pel contacte amb la natura i pel vincle amb el cavall.
CONCLUSIONS
La IAC té un efecte positiu en la dimensió física que permet una disminució de la fatiga, dels efectes secundaris i dels símptomes associats al pit; i un efecte positiu en la dimensió emocional, reduint la simptomatologia ansiosa i depressiva, i millorant la imatge corporal i la perspectiva de futur. Pel que fa als mecanismes terapèutics de la IAC, sembla que comparteix components amb altres tipus d`intervencions per a pacients oncològics com són: l`exercici físic, l`expressió emocional, l`exposició i la teràpia d`acceptació, però posseeix altres mecanismes propis i exclusius que potenciarien els anteriors com són el contacte amb la naturalesa i la relació que s`estableix entre la persona i el cavall. Com a conclusió general, podem dir que la IAC, aplicada per professionals de la salut experts en aquesta i coneixedors de la malaltia oncològica, és una teràpia segura i útil per a pacients de càncer de mama que han finalitzat el tractament, per la qual cosa és pertinent oferir-la com a una opció més, ja que el seu efecte és comparable al d`altres estratègies terapèutiques que s`han mostrat eficaces. Si 04/07/2023
10
Román Abal, Eva Mª 030892 607163303 - eroman@santpau.cat (e.100) Otros : Diplomada en Enfermería 1989-1991 UAB Máster en Fisiologia Integrativa 2009-2010 UB Máster de Investigación Clínica Aplicada en ciencias de la Salud 2010-2011 UAB Profesora a tiempo completo de la EUI Sant Pau de las asignaturas Bases teóricas de Enfermeria, Bases Metodológicas de Enfermería i Pràctico I La tesis dirige la atención hacia las caídas en los pacientes con cirrosis, un problema que hasta ahora no había sido objeto de estudio en estos pacientes, pese a sus importantes consecuencias por lo que respecta a morbilidad, mortalidad, calidad de vida y coste económico y social. Si
11
Universitat Autònoma de Barcelona (e.110)
12
Universitat Autònoma de Barcelona (e.110)
13
Universitat Autònoma de Barcelona (e.110)
14
Rubiés Prat, J. (coord.) (e.100) Universitat Autònoma de Barcelona (e.110) Usese por: ( Curso de Perfeccionamiento Professional ;
3) Otros : Bibliografia A portada: "Curso de Postgrado de la Universidad Autónoma de Barcelona"
