Riba i Bellera, Lydia (e.100) Otros : Tesi doctoral. Data de lectura:10/06/2016 Introducció. Les creences i els valors s`adquireixen segons la cultura i l’entorn amb el qual es relaciona la persona que, d`acord amb el que pensa i creu, és responsable de les seves accions. Algunes d’aquestes poden ser limitadores i provocar resistències. Altres poden ser correctes dins de la seva cultura i forma de viure, i només s`hauran d`adaptar a la nova situació de salut. Som davant de canvis importants dins de les estructures socials, amb un augment del corrent migratori que ha fet créixer una nova societat pluricultural amb creences i valors ben diferents. A les infermeres, els cal conèixer la persona que han d`atendre per poder fer un pla de cures eficient i eficaç.
El Pla de Salut de la Generalitat de Cataluña (2011-2015) proposa ajudar les persones perquè siguin capaces de tenir poder per autogestionar la seva vida i la seva salut. A fi de facilitar aquest apoderament, cal saber quelcom sobre la cultura, la religió, l’espiritualitat i els valors de la persona de la qual tenim cura. Per aquest motiu, hem plantejat conèixer si les infermeres que treballen en l’atenció primària (AP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) registren i valoren aquestes dades en el pla de cures, segons el model conceptual de Virginia Henderson, prescrit per la mateixa empresa. S’ha focalitzat la necessitat bàsica número 11 (creences i valors). El suport informàtic que s’ha utilitzat per fer el registre en la historia clínica d’atenció primària (HCAP) és Estació Clínica d’Atenció Primària ( eCAP).
Una primera revisió de 3.174 plans de cures, centrats en el programa d’atenció domiciliaria (ATDOM), amb més de tres mesos de permanència durant l’any 2011, va evidenciar un alt registre en aquelles variables expressades per indicadors quantitatius. En canvi, en la resta s’observaven registres incomplets que provocaven una important pèrdua d’informació qualitativa, necessària per poder fer una valoració integral. Això va donar lloc a marcar nous objectius per continuar investigant i fer aquesta tesi amb la finalitat de: a) comprendre el que pensen infermeres d’AP sobre les creences i els valors com a instrument de coneixement integral de la persona per elaborar el pla d’atenció d’infermeria; b) descriure les vivències de les infermeres pel que fa a la recollida de dades sobre les creences i els valors, segons les manifestacions de la persona i/o el cuidador, i c) analitzar els factors que influeixen, segons el punt de vista de les infermeres, en la interpretació i aplicació de la informació obtinguda dins del pla de cures.
Metodologia. Vam confiar en un disseny qualitatiu per tenir una resposta del tema que ens preocupava. Les dades es van obtenir per conversa i interpretació, sota un paradigma constructivista i des la dimensió ontològica. El mètode fenomenològic va facilitar buscar el significat de tot allò que ens van manifestar les participants. Vam escollir dos àmbits amb característiques en aparença diferents, l`urbà i el rural, representats, respectivament, pel Sector d’Atenció Primària (SAP) Litoral-Esquerra i pel SAP Alt Penedès-Garraf Nord (ABS RURAL). Per recollir la informació, es van utilitzar dos tipus d`eines: entrevista en profunditat semiestructurada per a les infermeres que treballen en el centre i grup focal per a les infermeres de pràctica avançada. Tant les unes com les altres estan integrades dins de l’equip d’atenció primària (EAP), fan ATDOM i utilitzen els mateixos recursos materials per gestionar les cures. Es van seguir els criteris de rigor, d’ètica i de qualitat marcats per la metodologia qualitativa. El tipus de mostreig es basa en una justificació teòrica o intencionada. Es van seguir els criteris de conveniència de l’investigador pel que fa a la distribució dels participants. És de variació màxima, ja que no s’ha trobat informació sobre cap altre estudi similar previ. Vam identificar el perfil dels participants. Com a inclusions: tenir contracte fix o interí, amb més de sis mesos de permanència en un EAP de l’ICS; fer atenció domiciliària total o parcial, i conèixer el programa informàtic eCAP i el model de cures prescrit per l’ICS.
Resultats. Han participat 47 professionals (29 infermeres de l’àmbit urbà SAP Litoral-Esquerra i 18 infermeres de l’àmbit rural-ABS Rural Penedès). Vam observar dues consideracions inicials molt clares, representades per expressions de negativitat i per expressions de positivitat, ben diferenciades i contraposades entre si, que mostraven la diversitat d’opinions. Es van generar noves subcategories i sub-subcategories que van proporcionar més elements d’informació. Les participants van expressar desacord quant al model de cures escollit per l’empresa. Van manifestar dificultats per fer la recollida de dades, manca de coneixements sobre els conceptes de les creences i els valors i dubtes, en general, en relació amb el model de cures emprat. Sovint es troben persones que no col·laboren i els costa expressar el que senten i pensen sobre les seves creences i els seus valors, la qual cosa en dificulta el registre i la valoració integral. El tema del registre en si ha estat molt controvertit, perquè se’l considera feixuc i poc àgil, amb pantalles poc funcionals, on s’aprecia una tendència biomèdica generalitzada, cosa que no facilita el registre de les cures des de la visió humanística. En conjunt, se senten pressionades quan han de gestionar el procés d’atenció d’infermeria (PAI). Diuen que són molts els registres i disposen de poc temps per fer-los, i sovint l’empresa marca objectius poc determinants que no ajuden a optimitzar el procés de cures. Reconeixen que no són prou expertes per redactar el relat que expressi la situació real del procés, i fins i tot pensen que altres professionals implicats en les cures no consulten el contingut dels seus registres.
Quant a la positivitat, hi hagut expressions molt agraïdes que han manifestat que sí que creuen que aquestes dades són importants per fer el pla de cures. Voldrien estar més implicades en la millora de les cures, però els cal més formació. Les infermeres demanen que els registres siguin més facilitadors per fer el pla de cures. Creuen que caldria una millor comunicació interprofessional. Les infermeres volen una projecció més humana de les cures, en canvi l’empresa fa una projecció més mecanicista de la seva gestió dels recursos. Aquesta evident divergència separa cada cop més l’objectiu comú de millora del procés, dirigit a la persona receptora de les cures.
Per últim, vam adaptar el disseny d’una matriu DAFO, que va ajudar a sintetitzar el contingut de l’anàlisi i a determinar el camí cap a l’abordatge més apropiat, amb accions que hauran d’anar marcades pel compromís competencial de la infermera, com a professional i treballadora, així com pel de l’empresa, com a responsable de la gestió dels recursos sanitaris per fer millorar els processos de salut.
Conclusions. Aportem un coneixement real i complementari sobre les vivències de les infermeres, pel que fa a la interpretació i utilització d’aquestes dades, i la seva implicació en la pràctica clínica dins de les cures. L’evolució de la gestió i el progrés de les cures han de ser constants i adaptatius a la situació que s’està vivint en el moment present. Hem de reconèixer que l’ICS ha sofert diversos canvis relacionats amb la política i la gestió. La informatització dels registres en l’HCAP ha estat una millora dins de l’assistència, encara que durant els primers anys d’implementació va costar molt d’encaixar. En pocs anys, el sistema ha aportat una nova forma de treballar, amb noves competències i nous rols per a la infermeria que, fins aleshores, s’havien prohibit a tots els indrets laborals del país. Les infermeres han evidenciat malestar i, sovint, se senten col·lapsades per la constant lluita entre el món laboral, el professional i les necessitats de la població. S’han recollit altres dades que detecten que hi ha problemes rellevants que caldrà analitzar i valorar des de diferents llocs i responsabilitats. El col·lectiu d’infermeria és responsable de les cures. L’empresa ICS és responsable, com a prescriptora, de la gestió dels recursos sanitaris i, per últim, nosaltres som responsables com a investigadors. Considerem que ens cal més reflexió i menys imposició per ajudar a millorar els processos de cures en benefici de la persona que les rep.
