oaistore
  Total: 28 Páginas: 2
1Tarruella Farré, Mireia 20158 932653664 - mtarruella20158@coib.net (e.100)
   Otros : Dades personals Cognoms : Tarruella i Farré Nom : Mireia Dades acadèmiques -Doctora per la Universitat de Barcelona. Tesi doctoral “Anàlisi comunicativa i pragmàtica dels registres d’infermeria”. Qualificació: Excel•lent cum laude. -Llicenciada en Lingüística. Universitat de Barcelona. 2003. -Convalidació ATS / Diplomat Universitari en Infermeria. UNED. 1988. -Ajudant Tècnic Sanitari. Escola Creu Roja. 1977-1980. Dades professionals -Escola Universitària Creu Roja. Centre Adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Càrrec: Professora titular i Secretària acadèmica. En l’actualitat. -Escola Universitària Creu Roja. Centre Adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Càrrec: Directora des de l’1 de setembre de 1994 fins al 30 de novembre de 2009. Publicacions -Membre del grup de treball de la publicació La recerca infermera en cures de la salut a Catalunya. Direcció i coordinació Marisa Jiménez, Carles Miquel i Marisa Ridao. Generalitat de Catalunya. Departament de salut. Barcelona 2011. Accessible en xarxa a http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut -Tarruella M. Cumplimentación de los requisitos legales de las hojas de observación de enfermería. Revista de enfermería ROL, Vol 32, nº10, pp 54-58. -Tarruella Farré M. La imagen profesional a través de la comunicación escrita. Estudios de los aspectos comunicativos y pragmáticos de los registros de enfermería. Revista de enfermería ROL, Vol 32, nº4, abril 2009, pg 294-298.
         Aquest treball presenta una anàlisi de les pràctiques discursives que els professionals d`infermeria empren en la documentació clínica. L`elaboració del corpus documental ACOPRI, nom que deriva de l’acrònim de Anàlisi Comunicativa i Pragmàtica de Registres d’Infermeria ha estat el pas previ per poder dur a terme l’anàlisi. El corpus ACOPRI consta de 1320 enunciats procedents de fulls d’observacions d’infermeria recopilats a nou centres sanitaris. En aquesta memòria s’exposen propostes pel que fa als usos expressius, pel que fa a la llegibilitat, a l’eficàcia informativa i a la seguretat jurídica. Els requeriments legals i professionals dels registres professionals és el que situa el context d`aplicació de l’anàlisi que permet argumentar propostes de millora de l’escriptura professional que repercuteixen en la visió de la professió, del professional i de les persones ateses. Aquests escrits informen de la visió que el professional té d’ell mateix i de l’entorn i permet valorar la relació entre el professional i l’usuari i entre el professional i l’entorn. La seguretat tant del pacient com de l’usuari, a través de l’anàlisi dels registres és, també, un dels objectius de l’estudi. Identificar algunes locucions i unitats lèxiques molt emprades però que la seva interpretació no està consensuada és el pas previ per a poder elaborar propostes d’estandarització de les mateixes. Algunes d’aquestes unitats lèxiques responen a abreviatures i sigles.
         Si
2
   Otros : Basat en les ponències presentades al congrés celebrat del 14 al 16 d`octubre de 2015 a l`Aula Magna de la Universitat de Barcelona
         Inclou referències bibliogràfiques
         Conté: Discurso género y culpa : la matronería y el arte de publicar en el siglo XVIII / por Francesca M. Scott -- El nacimiento de la burguesía y la pérdida de poder de las matronas / por Josefina Goberna Tricas -- Maternidad responsable : autonomía personal y reconocimiento de deberes / por Margarita Boladeras Cucurella -- Atención humanizada a la salud reproductiva de las mujeres / Lydia Feito -- La autonomía relacional / Montserrat Busquets Surribas -- Vulnerabilidad y fragilidad : la importancia de los vínculos / por Janet Delgado Rodríguez -- Modelos de relación asistencial : vulnerabilidad y autonomía / por Michelle Piperberg -- Programa MARE del Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona / por Ma. Dolores Gómez Roig -- Humanización del parto y cambios asistenciales : perspectiva de los profesionales / por Noemí Obregón Gutiérrez -- Profesionales y cambio en el modelo asistencial al nacimiento : visión desde la neonatología / por Francesc Botet Mussons -- Salutogénesis : maternidad y experiencia coherente de vida / por Victoria Morín Fraile -- Las autorrepresentaciones del parto : una experiencia vivencial: "Altres naixements" / por Serena Brigidi, Laura Cardús Font -- Las TIC, un instrumento vital para la salud / por Joan Guanyabens Calvet -- Proyecto matronas: aprovechamiento y uso de las redes sociales / por María Garreta Chorro -- Formación para residentes de matrona para la prevención, detección e intervención frente a la violencia de genero / por Rosa Llobera Cifre -- La violencia de género en el embarazo / por Ma. Analía Gómez Fernández -- Parto por cesárea acompañado: ¿qué opinan los profesionales? / por Alba Calderer Armengou (i 5 més) -- Impacto del dolor de la lesión perineal en el posparto / por Margarita Manresa Lamarca -- Tratamiento del parto por la cultura de masas : implicaciones / por Sofía González Salgado
         També disponible la versió en línia
3
   Otros : Reimpressions: 4a. ed. 2006, 5a. ed. 2007
         Bibliografia
         Conté: Guia del curs -- 1. Infància / [autor: Modest Masdeu i Huguet] -- 2. Malalt terminal / [Roser Borrell i Busquets] -- 3. Gent gran / [Victòria Morín i Fraile] -- 4. Atenció domiciliària / [Montserrat Montals i Guardia] -- 5. Diabetis (I) / [M. Assumpta Espluga i Capdevila, Rosa M. López i Pisa] -- 6. Infància i adolescència / [Modest Masdeu i Huguet] -- 7. Diabetis (II) / [Rosa M. López i Pisa, M. Assumpta Espluga i Capdevilla] -- 8. Malalt crònic / [Anna Salvadó i Torregrossa] -- 9. Salut mental / [Juana Calleja Martín] -- 10. La Infermeria basada en l`evidència científica / [M. Teresa Icart i Isern] -- 11. Activitats preventives / [Asunción Aguas i Lluch, Lourdes Carrés i Esteve] --12. Ús de fàrmacs / [Elena Ballarín Alins, Eulàlia Pérez Esquirol, Lourdes Vendrell Bosch] -- Guia del curs
4Lluch Canut, Mª Teresa (e.100)
   Otros : 13/05/2020
5Guilera, Amèlia,, autor (e.100)
   Otros : Donació d`Amèlia Guilera Roche, 24-10-2022
         Inclou bibliografia
         "Aquesta tesi estudia la implementació del contracte pedagògic com a una eina d`aprenentatge, dins de dues metodologies utilitzades en el grau d`infermeria que s`imparteix al Campus Docent Sant Joan de Déu, tant des de la perspectiva de l`estudiant com del tutor, per conèixer quin és el seu constructe mental al respecte del concepte "contracte pedagògic", "cas integrat" i "Pla d`Acció Tutorial", com s`estan formalitzant els pactes en el desenvolupament de les metodologies en l`actualitat, quines són les propostes de millora segons estudiants i tutors i finalment quines característiques hauria de tenir el model de "contracte pedagògic" del Campus Docent Sant Joan de Déu. -- TDX
         També disponible la versió en línia
6OLIVÉ FERRER, M CARMEN 08-07433 616846865 - olivecarmina@ub.edu (e.100)
   Otros : Infermera; Doctora en Ciències Infermeres per la Universitat de Barcelona (2012). Màster Universitari en Ciències infermeres per la Universitat Rovira i Virgili (2008). Bachelor in nursing per la Hogeschool Zeeland, Holanda (2004); Graduada Superior en Ciència i Mètode en Infermeria per la Universitat Rovira i Virgili (2003). Professora titular d`Escola Universitària a l`Escola d`infermeria de la Universitat de Barcelona des de 1993, actualment Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Experiència laboral anterior a l`Hospital de tercer nivell Prínceps d`Espanya de l`Hospitalet de Llobregat des de 1974 fins a la incorporació a la Universitat el 1990. Línies d`investigació desenvolupades lligades a la globalització, l`educació superior, la docència i a nivell clínic les malalties emergents i les malalties cròniques, amb el gènere com a perspectiva transversal en tots dos àmbits. A l’actualitat Aprofundiment en la conceptualització infermera i el desenvolupament disciplinar, la història de la infermeria i la docència a infermeria. Publicacions i aportacions a congressos dels resultats de les diferents investigacions i projectes en esdeveniments nacionals i internacionals (Portugal, Brasil, Veneçuela i Cuba).
         Aquesta tesi planteja la vivència de persones afectades de Fibromiàlgia, malaltia crònica de difícil maneig clínic, des d’una perspectiva Infermera i adoptant la investigació qualitativa com a paradigma d’investigació. S’ha fet Observació Participant (OP) a contextos clínics i contextos socials i s’han fet un total de 18 Entrevistes en Profunditat Obertes (EPO) a homes i a dones amb FM, a familiars, a polítics i a professionals. L’objectiu general de l’estudi és indagar en els significats de l’experiència viscuda al voltant del diagnòstic i les perspectives de vida de persones amb FM, amb la finalitat d`elaborar estratègies per a una millor cura infermera. L’anàlisi mitjançant unes ulleres infermeres graduades amb els models de Merle Mishel i Boykin i Shoenhofer, entre d’altres, i partint de les narratives, ens permeten la mirada Infermera en una malaltia crònica que genera dolor i malestar en els diferents espais i contextos de vida. Com a conclusions remarcar el trencament vital que suposa, per a les persones afectades i el seu entorn, la malaltia, tot i que aconsegueixen valorar l’experiència vital amb pèrdues i guanys, pèrdues per a la dificultat en el dia a dia per a homes i dones, en les tasques de la llar, la vida en família i de parella, el treball i les relacions socials; guanys en la presa de consciència de qui són, del que tenen, del nou valor que atorguen a cada moment, a les relacions familiars i amistats, a la possibilitat que han tingut de fer coses que d’altra manera no hagueren fet. Es percep malestar, frustració i conflictes en les relacions de cura i tractament. L’associacionisme és valorat, tot i que hi ha qui prefereix desenvolupar-se en altres contextos, es parla que a les associacions hi podrien participar professionals amb una actitud desinteressada. El diagnòstic diferencial, un tractament individualitzat i unes cures infermeres professionals esdevenen essencials per a una adaptació harmònica. El tractament es fa segons prescripció mèdica i hi ha forta adherència. Mostren un fort interès per mantenir-se actives i només el cansament i el dolor les fan desistir en les activitats tant personals i de lleure com socials i de treball. El temps es viu de manera particular i es pensa poc en el futur.
         Aquesta tesi planteja la vivència de persones afectades de Fibromiàlgia, malaltia crònica de difícil maneig clínic, des d’una perspectiva Infermera i adoptant la investigació qualitativa com a paradigma d’investigació, fent un disseny d’etnografia enfocada. S’ha fet Observació Participant (OP) a contextos clínics i contextos socials i s’han fet un total de 18 Entrevistes en Profunditat Obertes (EPO) a homes i a dones amb FM, a familiars, a polítics i a professionals. L’objectiu general de l’estudi és indagar en els significats de l’experiència viscuda al voltant del diagnòstic i les perspectives de vida de persones amb FM, amb la finalitat d`elaborar estratègies per a una millor cura infermera. L’anàlisi interpretatiu i simultani al marc teòric i treball de camp ha estat dinàmic i complex, adoptant ulleres infermeres graduades amb els models de Merle Mishel i Boykin i Shoenhofer, entre d’altres, i partint de les narratives i notes de camp, ens permeten la mirada Infermera en una malaltia crònica que genera dolor i malestar en els diferents espais i contextos de vida. Com a conclusions remarcar el trencament vital que suposa, per a les persones afectades i el seu entorn, la malaltia, tot i que aconsegueixen valorar l’experiència vital amb pèrdues i guanys, pèrdues per a la dificultat en el dia a dia per a homes i dones, en les tasques de la llar, la vida en família i de parella, el treball i les relacions socials; guanys en la presa de consciència de qui són, del que tenen, del nou valor que atorguen a cada moment, a les relacions familiars i amistats, a la possibilitat que han tingut de fer coses que d’altra manera no hagueren fet. Es percep malestar, frustració i conflictes en les relacions de cura i tractament. L’associacionisme és valorat, tot i que hi ha qui prefereix desenvolupar-se en altres contextos, es parla que a les associacions hi podrien participar professionals amb una actitud desinteressada. El diagnòstic diferencial, un tractament individualitzat i unes cures infermeres professionals esdevenen essencials per a una adaptació harmònica. El tractament es fa segons prescripció mèdica i hi ha forta adherència. Mostren un fort interès per mantenir-se actives i només el cansament i el dolor les fan desistir en les activitats tant personals i de lleure com socials i de treball. El temps es viu de manera particular i es pensa poc en el futur. Pel que fa a aportacions d’aquesta investigació podem parlar de la mirada global i complexa que fa de la vivència de la FM; el constatar que les persones afectades mostren un gran interès per ser protagonistes de les seves vides i mantenir-se actives en els diferents àmbits, també en el laboral; dir que les infermeres hi són poc visibles i, quan hi són, estan representades per un rol delegat i tradicional, manifestant que una atenció infermera centrada en els significats de l’experiència, i que utilitza la narrativa, va més enllà de la patologia i afavoreix que la persona cuidada esdevingui protagonista de la seva vida com és el desig que manifesten. Pel que fa als professionals mèdics representen els més visibles del sistema salut. El col·lectiu afectat diu que els necessita, i diferencia aquells que els comprenen i ajuden d’aquells que els desqualifiquen; el col·lectiu de persones afectades te la percepció que quan es cataloga algú de FM qualsevol queixa s’associa a la malaltia, podent passar desapercebudes altres alteracions senzilles o greus; les associacions cobreixen necessitats específiques que les administracions obliden, es planteja la possibilitat de participació professional sempre i quan tinguin una actitud de servei desinteressada, mostren una forta consciència de temporalitat, es gaudeix de les coses petites i dels moments sense crisis i es pensa poc en el futur. Pel que fa a propostes adoptar models infermers centrats en la persona que rep els cuidatges, contemplar la narrativa com instrument per a la coneixença de l’altra i els fenòmens al voltant de la salut i la vida, treballar de manera inter-poli-trans-disciplinar contemplant un diàleg fluït i incorporar el compromís social i polític en la salvaguarda de les necessitats globals de salut.
         Si
7
   Usese por: ( Textos docents ; ; 418)
   Otros : A la portada: Departamento de Enfermería de Salud Pública, Salud Mental y Materno-infantil
         ISBN 9788491681243, extret de la contracoberta (enganxina)
         Inclou referències bibliogràfiques
8Universitat de Barcelona (e.110)
9Villamor Ordozgoiti, Alberto 08-31047 696953795 - avilla@clinic.ub.es (e.100)
   Otros : Introducción: Las Enfermeras Gestoras (EG) habitualmente utilizan en la gestión de equipos de enfermería (GEE) en Hospitales de Barcelona Tecnologías de Información y Comunicación (TIC). Existen deficiencias en estas TIC que pueden provocar deterioros en la calidad y costes ineficientes en las organizaciones sanitarias. Las instituciones sanitarias necesitan herramientas objetivas y estandarizadas de medición de la calidad del software. Sin embargo, y con independencia de la calidad de las TIC, podrían no responder a las necesidades de gestión. Es necesario adecuar los sistemas de información al proceso de toma de decisiones por las EG. Objetivos: Evaluar la calidad de las TIC de aplicación en la Gestión de Equipos de Enfermería en Hospitales de Agudos de Barcelona según la norma ISO/IEC 25000. Comprender la experiencia de las Enfermeras Gestoras sobre las TIC de soporte a la gestión de equipos de Enfermería. Metodología: Se divide la investigación en dos Fases para el desarrollo de los objetivos. Ambas fases se realizaron en 6 Hospitales de Agudos de Barcelona Provincia entre 2014-2017, cumpliendo los requisitos éticos pertinentes. Fase1: Desde un paradigma positivista, se utilizó un modelo deductivo con metodología cuantitativa para evaluación de la calidad del software de GEE según normas ISO/IEC-25000. Fueron objeto de estudio las TIC de GEE. Desde la perspectiva de adquisidores de software, se eligió el modelo de calidad externa. Se identificaron requisitos de calidad Funcionalidad (Adecuación, Exactitud), Fiabilidad (Madurez), Usabilidad (Apropiabilidad, Facilidad de aprendizaje, Operabilidad), Eficiencia (Comportamiento en el tiempo). Se estudiaron variables organizativas(3), cualidades de las TIC(3) y medidas de calidad(17), cumpliendo criterios de validez-fiabilidad. Fase2: Con una concepción constructivista se eligió un modelo inductivo con metodología cualitativa (fenomenología hermenéutica) para la comprensión de las experiencias personales vividas por las EG en el uso de las TIC de GEE. La población de estudio fueron 21 EG, hasta saturación teórica. Se utilizó como fuente de información la entrevista en profundidad, el análisis fue de contenido, observando criterios de rigor y calidad. Resultados: Fase1. Los hospitales estudiados representan el 26,58% de camas de agudos del SISCAT. Las TIC utilizadas fueron Excel©, Human Soft©, Graelles©, Bold Work Planner©, Work Planner© modificado y SAP© Productivo. Las funciones del software varían entre 0 y 68. Medidas de calidad de Funcionalidad y Fiabilidad: Suficiencia Funcional 0,89; Integridad de la Implementación Funcional 0,70; Alcance de la Implementación Funcional 0,70; Exactitud Computacional 0,025; Precisión 0,03; Resolución de Fallos 0,90; Tiempo Medio Entre Fallos (días) 8,90. Medidas de calidad de Usabilidad y Eficiencia: Comprensibilidad de la Función 0,79 (IC95%0,65- 0,94); Entradas y Salidas Comprensibles 0,74 (IC95%0,61-0,88); Facilidad de Aprender a realizar una tarea en uso (horas) 50,4 (IC95%4,17-96,63); Eficacia de la Ayuda del sistema en uso 0,43 (IC95%0,15-0,71); Disponibilidad del valor prefijado en uso 0,97 (IC95%0,94-0,99); Facilidad de recuperación de error operacional en uso 1; Uso de la Personalización 0,80 (IC95%0,41-1,00); Tiempo de Respuesta 12,61 (IC95%3,86-21,36) y Tiempo en introducir el comando 28,33 (IC95%3,00-53,66); Rendimiento del Procesamiento 1,7 (IC95%1,43-1,97); Tiempo de espera 0,24 (IC95%0,08- 0,41). Fase 2. Las EG participantes, con perfil heterogéneo, experiencia 3-30 años, funciones de Supervisora de Unidad, Supervisora General, Responsable de Área o Supervisora de RRHH, con equipos 30-1300 enfermeras. Las necesidades de información se relacionan con criterios de cobertura de los profesionales, condiciones asistenciales, gestión de coberturas planificadas e imprevistas, cambios, rotaciones, actualización de información, evaluaciones, contratación, posiciones e investigación. La información procurada por las TICs aunque en algunos casos se considera útil, en otros está limitada por ser incompleta, de difícil acceso, desactualizada, no fiable o deficiente. Las vivencias expresadas señalan tranquilidad y confianza, aunque también un estado de alerta permanente por errores de información de las TIC, procesos internos ineficientes y sobreesfuerzos intelectuales y emocionales de las EG según el centro y la TIC utilizada. Se definen los criterios de referencia en cuanto a requisitos de calidad, medidas de calidad y Funciones que una TIC de GEE debería cumplir para satisfacer las necesidades de las EG y ofrecer una información plenamente útil. Conclusiones: Las TIC de gestión de equipos de enfermería se utilizan por las EG en los hospitales de Barcelona de forma habitual, y su calidad es muy mejorable (“Regular”) dependiendo de la TIC utilizada, con disponibilidad de funciones muy variable. La percepción de las EG sobre su uso depende de la TIC utilizada y el entorno organizativo, con alta satisfacción o mayoritariamente experiencias negativas. Las necesidades de información son comunes entre las EG, aunque la mayoría encontraron deficiencias severas en su utilidad.
         Si
10Villamor Ordozgoiti, Alberto, (e.100)
   Otros : INTRODUCCIÓN: Las Enfermeras Gestoras (EG) habitualmente utilizan en la gestión de equipos de enfermería (GEE) en Hospitales de Barcelona Tecnologías de Información y Comunicación (TIC). Existen deficiencias en estas TIC que pueden provocar deterioros en la calidad y costes ineficientes. Las instituciones sanitarias necesitan herramientas estandarizadas de medición de la calidad del software. Sin embargo, y con independencia de la calidad de las TIC, podrían no responder a las necesidades. Es preciso adecuar los sistemas de información al proceso de toma de decisiones. OBJETIVOS: Evaluar la calidad de las TIC de Gestión de Equipos de Enfermería en Hospitales de Agudos de Barcelona según la norma ISO/IEC 25000. Comprender la experiencia de las Enfermeras Gestoras sobre las TIC de soporte a la gestión de equipos de Enfermería. METODOLOGÍA: Se divide la investigación en dos Fases. Ambas se realizaron en 6 Hospitales de Agudos de Barcelona Provincia entre 2014-2017, cumpliendo requisitos éticos. Fase1: Se utilizó metodología cuantitativa para evaluación de la calidad del software de GEE según normas ISO/IEC-25000. Objeto de estudio: TIC de GEE. Como adquisidores de software, se eligió el modelo de Calidad Externa. Requisitos de calidad: Funcionalidad (Adecuación, Exactitud), Fiabilidad (Madurez), Usabilidad (Apropiabilidad, Facilidad de aprendizaje, Operabilidad), Eficiencia (Comportamiento en el tiempo). Se estudiaron variables organizativas(3), cualidades de las TIC(3) y medidas de calidad(17), cumpliendo criterios de validez-fiabilidad. Fase2: Se eligió metodología cualitativa (fenomenología hermenéutica) para la comprensión de las experiencias personales vividas por las EG en el uso de las TIC de GEE. Población de estudio: 21 EG, hasta saturación teórica. Fuente de información: entrevista en profundidad; Análisis: de contenido, observando criterios de rigor y calidad. RESULTADOS: Fase1. Los hospitales estudiados representan el 26,58% de camas de agudos del SISCAT. TIC estudiadas: Excel©, Human Soft©, Graelles©, Bold Work Planner©, Work Planner© modificado y SAP© Productivo. Las funciones del software varían entre 0 y 68. Medidas de Calidad de Funcionalidad y Fiabilidad: Suficiencia Funcional 0,89; Integridad de la Implementación Funcional 0,70; Alcance de la Implementación Funcional 0,70; Exactitud Computacional 0,025; Precisión 0,03; Resolución de Fallos 0,90; Tiempo Medio Entre Fallos (días) 8,90. Medidas de calidad de Usabilidad y Eficiencia: Comprensibilidad de la Función 0,79 (IC95%0,65-0,94); Entradas y Salidas Comprensibles 0,74 (IC95%0,61-0,88); Facilidad de Aprender a realizar una tarea en uso (horas) 50,4 (IC95%4,17-96,63); Eficacia de la Ayuda del sistema en uso 0,43 (IC95%0,15-0,71); Disponibilidad del valor prefijado en uso 0,97 (IC95%0,94-0,99); Facilidad de recuperación de error operacional en uso 1; Uso de la Personalización 0,80 (IC95%0,41-1,00); Tiempo de Respuesta 12,61 (IC95%3,86-21,36) y Tiempo en introducir el comando 28,33 (IC95%3,00-53,66); Rendimiento del Procesamiento 1,7 (IC95%1,43-1,97); Tiempo de espera 0,24 (IC95%0,08-0,41). Fase 2. EG participantes: experiencia 3-30 años, funciones de Supervisora de Unidad-General, Responsable de Área o Supervisora de RRHH, equipos 30-1300 enfermeras. Las necesidades de información fueron gestión de coberturas, condiciones asistenciales, cambios, rotaciones, actualización de información, evaluaciones, contratación, posiciones e investigación. La información procurada por las TIC se considera útil, o limitada por ser incompleta, desactualizada, o no fiable. Las vivencias expresadas señalan confianza, alerta por errores, procesos ineficientes y sobreesfuerzos según centro y TIC utilizada. Se definen criterios de referencia de requisitos de calidad, medidas de calidad y Funciones. CONCLUSIONES: Las TIC de GEE se utilizan por las EG en los hospitales de Barcelona de forma habitual, con calidad "Regular" dependiendo de la TIC, y disponibilidad de funciones muy variable. La percepción de las EG sobre su uso depende de la TIC utilizada y el entorno organizativo, con alta satisfacción o mayoritariamente experiencias negativas. Las necesidades de información son comunes entre las EG, aunque la mayoría encontraron deficiencias severas en su utilidad. -- TDX
11Valero Cabré, Antoni (e.100)
Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana (e.110)
   Otros : Donació Isabel Pera i Fàbregas, infermera (17/2/2015)
12Valero Cabré, Antoni (e.100)
Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana (e.110)
   Otros : Donació Isabel Pera i Fàbregas, infermera (17/2/2015)
13Pérez Giménez,Gemma 31756 615253184 - gperezg@fhag.es (e.100)
   Otros : Las enfermedades crónicas constituyen un importante problema de salud en todo el mundo, debido especialmente al envejecimiento de la población que conduce inevitablemente al aumento de personas con enfermedades crónicas. Estas afecciones, son la principal causa de mortalidad en todo el mundo, produciendo limitaciones importantes en la calidad de vida y el estado funcional de las personas que las padecen. Además, muchas de las personas enfermas crónicas se hallan en una situación de complejidad, es decir que, entre otras características, padecen diversas patologías al mismo tiempo, con una alta probabilidad de estar mal controladas, realizan una alta utilización de los servicios de urgencias y consumen un elevado número de fármacos. Ante esta situación el sistema de salud requiere una transformación. La gestión de casos de enfermería puede constituir una forma de atención eficaz. Esta tesis pretende desvelar si la gestión de casos, dirigido a pacientes crónicos complejos y centrada en la atención enfermera, puede ofrecer una atención adecuada a las necesidades de las personas con enfermedad crónica contribuyendo, además, a la sostenibilidad del sistema sanitario. Para ello se han planteado como objetivos principales: comparar la frecuentación hospitalaria en un grupo de pacientes con pluripatología del Hospital General de Granollers, entre el año anterior a ser incluidos en el programa de gestión de casos del paciente crónico complejo de medicina interna y al finalizar el primer año de su inclusión y describir y analizar, desde la perspectiva del paciente, las vivencias e implicaciones que representa padecer una enfermedad crónica avanzada y compleja. La metodología utilizada ha sido cuantitativa, con un diseño preexperimental, para medir la frecuentación hospitalaria, y cualitativa, desde la perspectiva fenomenológica interpretativa, para profundizar en la experiencia de la cronicidad. Los sujetos de estudio han sido todos los pacientes crónicos que han sido incluidos en el programa de gestión de casos al paciente crónico complejo de Medicina Interna del Hospital General de Granollers, desde su inicio hasta el momento de iniciar la investigación (2009-2013). Las variables de estudio han sido sociodemográficas, conocimientos de la enfermedad y habilidades de cuidado y frecuentación hospitalaria, además de la percepción de los pacientes respecto a su experiencia en relación al padecimiento de una patología crónica y en cómo los dispositivos sanitarios inciden sobre su calidad de vida. Los resultados han puesto de manifiesto que la frecuentación hospitalaria de los enfermos estudiados ha disminuido significativamente después de ingresar en el programa de gestión de casos y que los pacientes manifiestan que desde que son atendidos por este modelo sienten que son los protagonistas de su proceso de salud-enfermedad, ha mejorado su calidad de vida y su capacidad de autoeficacia. A la luz de estos resultados y dado que este es un estudio exploratorio, se ve conveniente continuar en la investigación sobre la efectividad y la eficiencia de programas de enfermería de gestión de casos con diseños más potentes. Palabras Clave: gestión de casos, enfermera de práctica avanzada, programa de gestión de crónicos, enfermedad crónica, paciente crónico complejo, cronicidad, frecuentación, pluripatologia, comorbilidad, fragilidad, calidad de vida, MPOC, ICC.
         Si
14Universitat de Barcelona. Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions. Equip d´Investigació de Professions i Organitzacions (e.110)
15Galimany Masclans, Jordi (coord.) (e.100)
Universitat de Barcelona. Departament d`Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil (e.110)
   Otros : Donació de Jordi Galimany, 16-02-2018
16Universitat de Barcelona. Escola Virtual de la Salut (e.110)
17Girbau Garcia, M. Rosa (e.100)
Universitat de Barcelona. Departament d`Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil (e.110)
   Otros : Donació de Jordi Galimany (16.02.2018) Salut mental Salut pública
18Universitat de Barcelona (e.110)
   Otros : Donació d`Isabel Pera i Fàbregas, 17-3-2015
19Figuerola, Daniel. (e.100)
   Otros : Exemplar fotocopiat
         Donació de Judit Rodergas, 25-4-2023
         Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina, 1986
         Bibliografia f. 167-203. Addendes
20Universitat de Barcelona, (e.110)
   Otros : 08/10/2020
Pàgina: 1/2