Riba i Bellera, Lydia (e.100) Usese por: ( Cum Laude ;
15) Otros : Donació de l`autora, Lydia Riba i Bellera, 4.02.2020 Bibliografia p. 99-106
2
Riba i Bellera, Lydia 02505 (e.100) Otros : CURRICULUM VITAE
DADES PERSONALS
LYDIA RIBA I BELLERA
DADES PROFESSIONALS
• AJUDANT TECNIC SANITARI (ATS). Universitat de Barcelona. Títol exp. a Madrid 9 de febrer 1966.
• DIPLOMAT UNIVERSITARI INFERMERIA (DUI). Universitat Nacional Educació a distancia. Títol exp. a Madrid de febrer 1985.
• DOCTORAT EN CIENCIES D’INFERMERIA. Títol exp. a Tarragona. Universitat Rovira i Virgili (2016).
• Col·legiat No. 2505 (1965): expedit pel Col·legi Oficial d’infermeria de Barcelona (COIB).
DADES LABORALS
• Residencia Vall d’Hebron de Barcelona. Personal interí ( 01.10.1965 - 31.12.1965). Nomenament com a personal estatutari fix (01-01-1966 a 31/8/1968). Infermera assignada a cirurgia (instrumentista).
• Inactivitat laboral des de 1/9/1968 a 31/7/1982.
• Incorporació a la nova etapa laboral: infermera cures extrahospitalaries al CAP MANSO de Barcelona 1/8/1982.
• Infermera Adjunta a direcció, des de 01/03/1988 a 15/11/1992 CAP Sant Marti i CAP Poble Nou de Barcelona.
• Infermera EAP Via Roma - SAP Esquerra de Barcelona (16/11/1992 a 26/07/2010).
• Carrera professional a l’Institut Català de la Salut. ICS: quart nivell (Gener 2006).
• Laboralment jubilada (Juliol 2010). Professionalment activa, sense ànims lucratius.
FORMACIO REGLADA
• Diplomatura de Fisioteràpia (1972). Universitat de Barcelona. Títol exp. a Madrid 9 de Juny de 1972.
• Postgrau en Dietètica (1986-1987). 8è edició. Càtedra Medicina Preventiva i Social; Hospital Clínic de Barcelona. Universitat de Barcelona; (160 h.
• Postgrau de Salut Pública (1991-1992). Universitat de Barcelona, divisió Ciències de la Salut; (300 h).
• Postgrau d’Infermeria i Desenvolupament Personal i Professional en Teràpies Naturals (2001-2001); EUI Santa Madrona; (240 h. Barcelona.
• Màster Universitari en Lideratge i Gestió dels Serveis d’Infermeria per la Universitat de Barcelona. (2010-2011). Títol exp. per UB a 13 juliol 2011.
• Programa de doctorat Departament d’Infermeria URV: Registre i valoració de les creences i valors al pla de cures: percepció d`infermeres d`atenció primària de l`Institut Català de la Salut. (2016). Tesi Doctoral: Universitat Rovira i Virgili. Departament d’Infermeria. Tarragona. Data lectura i defensa (10/06/2016). Qualificació: Excel·lent cum laude. Títol exp. per l’ Universitat Rovira i Virgili a Tarragona, 30 de Juny 2016.
Identificador TDX: <http://hdl.handle.net/10803/399294>
FORMACIO CONTINUADA
(Cursos de >20 hores)
(A partir de l’any 2.000)
• Tacte Terapèutic (36 h.) EUI Santa Madrona (2000).
• Reflexologia, Reflexoteràpia i Tècnica Metamòrfica (40 h.) EUI Santa Madrona. 40 hores (2000).
• Curs Teràpia Ayurvedica ( 40 h.) EUI Santa Madrona (2004).
• Curs de Teràpia i Massatge Ayurvedic. Abhyanga. (72 h.) EUI Santa Madrona (2005).
• Curs Metodologia Infermera. Taxonomia NANDA, NOC i NIC. (30 h. lectives). Institut Català de la Salut. ICS. ( 2008).
• Curs Introducció a la Metodologia de la Investigació. (30 h. lectives). Institut Català de la Salut. ICS. ( 2008).
DOCENCIA – Pregrau:
(A partir de l’any 2.000).
• Col·laboració dins EUI Santa Madrona en les practiques de COMUNITARIA II (1993-1994) fins (2005-2006). Barcelona.
• Col·laboració dins del PRACTICUM TECNIC ESPECIALISTA EN DIETÈTICA. Formació professional branca sanitària (FP). Escola BONANOVA (1989-1990 i 1990-1991. Barcelona.
• Col·laboració com a docent dins EUI SANTA MADRONA (10 hores). Fonamentació dels recursos de les Teràpies Naturals (2005-2006).
DOCENCIA- Postgrau:
(A partir de l’any 2.000)
• “Experiències en cures: abordatge opcional, utilitzant les teràpies naturals” ( 4 h. lectives). Aula oberta EUI Santa Madrona” AULA OBERTA EUI SANTA (2004).
• Docència i Formació continuada dins de l’ICS: suport programa informàtic eCAP. (2000/2010).
• Taller sobre Recursos Energètics a les Cures: Tacte Terapèutic. VII Congrés de l’Associació d’infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya. Amposta (2006).
• Recursos energètics al pla de cures: Tacte Terapèutic: ( 5h lectives.) Màster en Medicina Naturista i Infermeria Naturista. Edició 2010-2012.
COMUNICACIONS PRESENTADES:
(A partir de l’any 2.000)
• “Les mans facilitadores de la comunicació” 18è Congrés d’Atenció Primària de l’SCMFIC. Comunicació pòster. Barcelona: 2004.
• “Intervencions d’Infermeria: recursos holístics i cures opcionals” Comunicació oral. 4rt Congrés d’Infermeria d’Atenció Primària. Barcelona: 2003.
• “Cures opcionals una experiència científica i mesurable”. Comunicació oral. 18è Congrés d’Atenció Primària SCMFIC. Barcelona: 2004.
• “Estudi descriptiu sobre el registre de les creences i valors al pla de cures”. Comunicació oral. X I Congrés d e l ’A I F I C C. Sitges (Barcelona): 2012.
• “Creencias y Valores: estudio descriptivo sobre su registro y valoración”. Comunicació oral. XVI Encuentro Internacional de Cuidados. Investen-isciii. Cartagena (Murcia): 2012.
• “Gestión en cuidados. Registro y valoración de creencias y valores: percepción de enfermeras de Atención Primaria”. Comunicació pòster. XVII Encuentro Internacional de Cuidados. Investen.isciii. Lleida: 2013.
TAULES RODONES I PONÈNCIES:
(A partir de l’any 2.000)
• “L’infermer amb criteri naturista”. Taula rodona sobre les Teràpies Naturals. Organitzat per Col·legi d’infermeria de Barcelona (COIB). Auditori de l’Institut d’Estudis de la Salut (IES). Barcelona (2006).
• “Recursos energètics infermers: Tacte Terapèutic”. VII Congrés de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya. Tortosa (2006).
• “Recursos energéticos y de contacto en atención domiciliaria”. Taller.1er Congreso Interdisciplinar de Atención Domiciliaria. Barcelona (2006).
• “ Cap on avança la professió infermera”. Els registres infermers informatitzats. I Congrés d’Infermeria organitzat per SATSE de Barcelona
(2009).
• “Intervencions Autònomes Infermeres amb Teràpies Naturals”. Debat sobre: La Salut de les Cultures VIII Jornades La Salut de les cultures. Facultat Ciències de la Salut Blanquerna. Universitat Ramon Llull (2011).
• “ Intervencions naturals i holístiques en la pràctica diària dels professionals de la salut” Acadèmia de Ciències Mediques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Filial de l’Alt Urgell. (2011).
• “Iniciar-se en l’experiència del Doctorat”. V Seminari Internacional d’Investigació en Infermeria. Universitat Rovira i Virgili. ( 2012).
PUBLICACIONS:
(A partir de l’any 2.000)
• “Un pas més per a la infermeria”(2001). Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB 27); 27.
• “Una experiència per fugir una estona” (2002). Associació EUI Santa Madrona. (79); 48.
• “Homenatge a la Sra. Lise Riopelle: Senzillament una gran infermera”. (2003). Associació d’exalumnes de l’Escola d’Infermeria de Santa Madrona. Barcelona: (80), 2-7.
• “La dansa oriental des d’una visió terapèutica” (2003). Associació d’exalumnes de l’Escola d’Infermeria de Santa Madrona. Barcelona: (80); 42- 43.
• “Per a una infermera d’Atenció Primària: Margarida Coll” ( 2004). Associació d’exalumnes de l’Escola d’Infermeria de Santa Madrona. Associació EUI Santa Madrona. Barcelona: (81); 2-5.
• “Benestar i Salut per a tots, ahir i avui” ( 2005). Magazine Club Natació
Barcelona. (641); 8-9.
• “El retorn d’una infermeria amb criteri naturista” (2006). Àgora d’Infermeria. Vol.10 (2); p 946- 947.
• Trio de damas: Reflexión sobre la humanización de los cuidados” (2008). Barcelona: Revista ROL Enferm, 31(1), 9-14.
“Relajación y Salud” (2011). “Programa de actualización de competencias de la enfermeria familiar y comunitària: Cuidados en competencias clinicas generales. Espanya: Asanec, Aificc, Acamec, SefyCex: 1(6),123-135.
• “Planificación de los cuidados enfermeros: Relajación y Bienestar”. (2013). Madrid: Enfermeria Familiar y Comunitaria. EFC, 1(6), 286-295.
• “Empoderamiento y poder: su vinculación en el proceso de cuidar al enfermo crónico en Atención Primaria” (2014). Barcelona: Revista ROL Enferm, 37(6), 424-431.
• “Las creencias y valores de la persona en el arte de cuidar” (2017). Barcelona. Revista ROL Enferm, 40(9): 606-612.
ALTRES COL·LABORACIONS:
• Col·laboració per delegació del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona com a experta, en el grup de treball per a l’acreditació de les Teràpies Naturals, convocat pel Departament de Salut. Any 2005
• Col·laboració a la formació, gestió i coordinació de les infermers d’ Atenció Primària de l’Àmbit de Barcelona-ciutat, dins del programa informàtic eCAP (2001/ 2010).
MÈRITS:
Guardo “Rosa de Jericó d’or”. ESCOLA UNIVERSITARIA D’INFERMERIA SANTA MADRONA. Reconeixement a les realitzacions infermeres del desenvolupament de les Teràpies Naturals en la pràctica quotidiana a les cures. 15 juny 2009.
Pendent
Publicació entregada al departament d’edicions de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Gener 2019).
LES CREENCES I VALORS AL PLA DE CURES: REFLEXIONS PER L’ABORDATGE I VALORACIÓ. RESUM
Estem davant de canvis importants que han fet créixer una nova societat pluricultural amb creences i valors ben diferents. A les infermeres els hi cal conèixer el que pensa i creu la persona de qui tenen cura. Ens preocupa que aquestes dades, per diversos motius, no quedin registrades al pla de cures. Com objectius volem saber, comprendre i analitzar el que pensen aquestes infermeres sobre les creences i valors, com instrument de coneixement integral de la persona per elaborar el pla d’atenció d’infermeria.
Es tracta d’un estudi de disseny qualitatiu. S’han escollit dos àmbits aparentment diferents: l`urbà i el rural. Les eines han estat: entrevista en profunditat semiestructurada per les infermeres que treballen en el centre, i grup focal per les de pràctica avançada, unes i altres, estan integrades dins del Equip d’Atenció Primària (EAP), fan ATDOM i utilitzen els mateixos recursos materials per gestionar les cures.
Han participat 47 professionals: (29 infermeres de l’Àmbit urbà SAP Litoral-Esquerra), (18 infermeres de l’Àmbit rural- ABS Rural Penedès). Els resultats han aportat expressions de negativitat i de positivitat, diferenciades i contraposades entre elles. La negativitat ha proporcionat informació sobre: desacord, dificultats, dubtes i manca de coneixements. La positivitat reflecteix que si són necessàries aquestes dades. Cal més formació, cal registres facilitadors i millor comunicació interprofessional.
Aportem un coneixement real i complementari sobre les vivències de les infermeres, en quant a la interpretació i utilització d’aquestes dades, i la seva implicació a la pràctica clínica dins de les cures. No s’han observat grans diferencies entre la zona urbana i la rural. Les infermeres se senten col·lapsades per la constant lluita entre el mon laboral, el professional i les necessitats de la població. Ens cal més reflexió i menys imposició per ajudar a millorar els processos de cures. Si
3
Riba i Bellera, Lydia (e.100) Otros : Tesi doctoral. Data de lectura:10/06/2016 Introducció. Les creences i els valors s`adquireixen segons la cultura i l’entorn amb el qual es relaciona la persona que, d`acord amb el que pensa i creu, és responsable de les seves accions. Algunes d’aquestes poden ser limitadores i provocar resistències. Altres poden ser correctes dins de la seva cultura i forma de viure, i només s`hauran d`adaptar a la nova situació de salut. Som davant de canvis importants dins de les estructures socials, amb un augment del corrent migratori que ha fet créixer una nova societat pluricultural amb creences i valors ben diferents. A les infermeres, els cal conèixer la persona que han d`atendre per poder fer un pla de cures eficient i eficaç.
El Pla de Salut de la Generalitat de Cataluña (2011-2015) proposa ajudar les persones perquè siguin capaces de tenir poder per autogestionar la seva vida i la seva salut. A fi de facilitar aquest apoderament, cal saber quelcom sobre la cultura, la religió, l’espiritualitat i els valors de la persona de la qual tenim cura. Per aquest motiu, hem plantejat conèixer si les infermeres que treballen en l’atenció primària (AP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) registren i valoren aquestes dades en el pla de cures, segons el model conceptual de Virginia Henderson, prescrit per la mateixa empresa. S’ha focalitzat la necessitat bàsica número 11 (creences i valors). El suport informàtic que s’ha utilitzat per fer el registre en la historia clínica d’atenció primària (HCAP) és Estació Clínica d’Atenció Primària ( eCAP).
Una primera revisió de 3.174 plans de cures, centrats en el programa d’atenció domiciliaria (ATDOM), amb més de tres mesos de permanència durant l’any 2011, va evidenciar un alt registre en aquelles variables expressades per indicadors quantitatius. En canvi, en la resta s’observaven registres incomplets que provocaven una important pèrdua d’informació qualitativa, necessària per poder fer una valoració integral. Això va donar lloc a marcar nous objectius per continuar investigant i fer aquesta tesi amb la finalitat de: a) comprendre el que pensen infermeres d’AP sobre les creences i els valors com a instrument de coneixement integral de la persona per elaborar el pla d’atenció d’infermeria; b) descriure les vivències de les infermeres pel que fa a la recollida de dades sobre les creences i els valors, segons les manifestacions de la persona i/o el cuidador, i c) analitzar els factors que influeixen, segons el punt de vista de les infermeres, en la interpretació i aplicació de la informació obtinguda dins del pla de cures.
Metodologia. Vam confiar en un disseny qualitatiu per tenir una resposta del tema que ens preocupava. Les dades es van obtenir per conversa i interpretació, sota un paradigma constructivista i des la dimensió ontològica. El mètode fenomenològic va facilitar buscar el significat de tot allò que ens van manifestar les participants. Vam escollir dos àmbits amb característiques en aparença diferents, l`urbà i el rural, representats, respectivament, pel Sector d’Atenció Primària (SAP) Litoral-Esquerra i pel SAP Alt Penedès-Garraf Nord (ABS RURAL). Per recollir la informació, es van utilitzar dos tipus d`eines: entrevista en profunditat semiestructurada per a les infermeres que treballen en el centre i grup focal per a les infermeres de pràctica avançada. Tant les unes com les altres estan integrades dins de l’equip d’atenció primària (EAP), fan ATDOM i utilitzen els mateixos recursos materials per gestionar les cures. Es van seguir els criteris de rigor, d’ètica i de qualitat marcats per la metodologia qualitativa. El tipus de mostreig es basa en una justificació teòrica o intencionada. Es van seguir els criteris de conveniència de l’investigador pel que fa a la distribució dels participants. És de variació màxima, ja que no s’ha trobat informació sobre cap altre estudi similar previ. Vam identificar el perfil dels participants. Com a inclusions: tenir contracte fix o interí, amb més de sis mesos de permanència en un EAP de l’ICS; fer atenció domiciliària total o parcial, i conèixer el programa informàtic eCAP i el model de cures prescrit per l’ICS.
Resultats. Han participat 47 professionals (29 infermeres de l’àmbit urbà SAP Litoral-Esquerra i 18 infermeres de l’àmbit rural-ABS Rural Penedès). Vam observar dues consideracions inicials molt clares, representades per expressions de negativitat i per expressions de positivitat, ben diferenciades i contraposades entre si, que mostraven la diversitat d’opinions. Es van generar noves subcategories i sub-subcategories que van proporcionar més elements d’informació. Les participants van expressar desacord quant al model de cures escollit per l’empresa. Van manifestar dificultats per fer la recollida de dades, manca de coneixements sobre els conceptes de les creences i els valors i dubtes, en general, en relació amb el model de cures emprat. Sovint es troben persones que no col·laboren i els costa expressar el que senten i pensen sobre les seves creences i els seus valors, la qual cosa en dificulta el registre i la valoració integral. El tema del registre en si ha estat molt controvertit, perquè se’l considera feixuc i poc àgil, amb pantalles poc funcionals, on s’aprecia una tendència biomèdica generalitzada, cosa que no facilita el registre de les cures des de la visió humanística. En conjunt, se senten pressionades quan han de gestionar el procés d’atenció d’infermeria (PAI). Diuen que són molts els registres i disposen de poc temps per fer-los, i sovint l’empresa marca objectius poc determinants que no ajuden a optimitzar el procés de cures. Reconeixen que no són prou expertes per redactar el relat que expressi la situació real del procés, i fins i tot pensen que altres professionals implicats en les cures no consulten el contingut dels seus registres.
Quant a la positivitat, hi hagut expressions molt agraïdes que han manifestat que sí que creuen que aquestes dades són importants per fer el pla de cures. Voldrien estar més implicades en la millora de les cures, però els cal més formació. Les infermeres demanen que els registres siguin més facilitadors per fer el pla de cures. Creuen que caldria una millor comunicació interprofessional. Les infermeres volen una projecció més humana de les cures, en canvi l’empresa fa una projecció més mecanicista de la seva gestió dels recursos. Aquesta evident divergència separa cada cop més l’objectiu comú de millora del procés, dirigit a la persona receptora de les cures.
Per últim, vam adaptar el disseny d’una matriu DAFO, que va ajudar a sintetitzar el contingut de l’anàlisi i a determinar el camí cap a l’abordatge més apropiat, amb accions que hauran d’anar marcades pel compromís competencial de la infermera, com a professional i treballadora, així com pel de l’empresa, com a responsable de la gestió dels recursos sanitaris per fer millorar els processos de salut.
Conclusions. Aportem un coneixement real i complementari sobre les vivències de les infermeres, pel que fa a la interpretació i utilització d’aquestes dades, i la seva implicació en la pràctica clínica dins de les cures. L’evolució de la gestió i el progrés de les cures han de ser constants i adaptatius a la situació que s’està vivint en el moment present. Hem de reconèixer que l’ICS ha sofert diversos canvis relacionats amb la política i la gestió. La informatització dels registres en l’HCAP ha estat una millora dins de l’assistència, encara que durant els primers anys d’implementació va costar molt d’encaixar. En pocs anys, el sistema ha aportat una nova forma de treballar, amb noves competències i nous rols per a la infermeria que, fins aleshores, s’havien prohibit a tots els indrets laborals del país. Les infermeres han evidenciat malestar i, sovint, se senten col·lapsades per la constant lluita entre el món laboral, el professional i les necessitats de la població. S’han recollit altres dades que detecten que hi ha problemes rellevants que caldrà analitzar i valorar des de diferents llocs i responsabilitats. El col·lectiu d’infermeria és responsable de les cures. L’empresa ICS és responsable, com a prescriptora, de la gestió dels recursos sanitaris i, per últim, nosaltres som responsables com a investigadors. Considerem que ens cal més reflexió i menys imposició per ajudar a millorar els processos de cures en benefici de la persona que les rep.
